Paket Post!

El compte enrere ha començat. Falten onze dies perquè els alemanys de pro descobreixin els regals sota l'arbre. Onze dies per arrambar amb les existències d'ipads, galaxys, wiis i similars. Onze dies per pensar (i trobar) el regal perfecte. I onze dies es poden fer molt curts. O molt llargs.

Llargs segur que se'ls fan als pobres repartidors de paquets, que ja fa uns anys que es reprodueixen com els bolets i ocupen totes les cantonades lliures de pilonetes. És l'efecte Amazon. El concepte hores extres no fa justícia a l'esforç i la dedicació d'aquests patges reials. Perquè es passen el dia corrent d'una casa a una altra, sense temps per fer bona lletra o ni dir bon dia. En la llengua que sigui.

Des de la meva posició privilegiada, amb l'oficina davant de la finestra, veig com van i vénen tot el dia, obren la furgoneta, treuen els paquets, van, tornen i marxen sense haver ni tancat del tot la porta. Desbordats, estan. Per això els cau un pes de sobre quan piquen a tort i a dret tots els timbres d'una casa i algú respon. Perquè aleshores no han de perdre un parell de minuts addicionals omplint el paperet que després et deixen a la bústia. I que, admetem-ho, tanta ràbia ens fa.

Aquests dies, can maredetrès es converteix en una improvisada oficina de correus. Ben apilats, els futurs regals dels veïns esperen que algú els vingui a buscar. I és que els repartidors, a aquestes alçades, ja saben o sospiten que em trobaran a casa. Auguro que amb alguns aviat ens saludarem pel nom de pila. De moment, només els conec per l'empresa que representen: el de DHL, el d'UPS, el de DPD, el d'Hermes... Tot i que algun em parla de la família i em pregunta d'on sóc, xapurrejant quatre paraules en castellà. I jo somric amablement, perquè aquestes breus trobades no són lloc per a reivindicacions identitàries.

Però atenció, que això de rebre els repartidors exigeix una ràpida capacitat de reacció. Si en deu segons no aconsegueixes arribar a l'intèrfon, ja pots donar per fet que el repartidor ha girat cua. I això fa enfadar a més d'un, sobretot al veí del cinquè, que com jo passa llargues estones a casa i que, sembla ser, de ràpid no en té res, perquè sempre el veig brandant enlaire el paperet de torn, com el director d'hotel aquell del tres estrelles del tricicle amb la factura impagada al final de cada capítol.

Ahir el de DHL em va deixar ni més ni menys que sis paquets per als veïns de l'àtic. Sembla que, com jo, no tenen ni temps ni ganes d'anar de botigues. Però tampoc no són mai a casa. I amb aquest servei veïnal, gentilesa de la casa, s'estalvien les cues a l'oficina de correus dissabte al matí. Un mal que no desitjo a ningú. Jo avui he pecat i també he encarregat unes quantes coses al pare Amazon. Això vol dir que demà m'hauré d'atrinxerar a casa, perquè no em passi el torn i hagi d'anar seguint la pista dels paquets, que poden quedar repartits per tot el barri.