A la corda fluixa

el paper de la discòrdia

Ara que ja tinc tots els regals de Reis embolicats i entaforats a l'armari, sospitosament coberts amb una flassada. Ara que ja tinc tots els regals del Pare Noel (llarga història) embolicats amb un paper diferent i també tapats damunt d'una lleixa, esperant el seu transport aeri. Ara que la Zahnfee fa dies que no ens visita. Ara que el Nikolaus ja deu haver tornat a casa seva. Ara que els tions endrapen mandarines, nous i el que arrepleguen com si vingués la guerra. Ara, va, i el Gran i la Mitjana han caigut del seu núvol i ja no s'ho empassen. Tots dos. Una més que l'altre.

I ara què?

Mentre el Gran m'explica per enèsima vegada que el Weihnachtsmann no existeix perquè el seu millor amic va enxampar la mare col·locant els regals, però alhora es posa nerviós quan és hora de posar la bota perquè el Nikolaus l'ompli de llaminadures i regals, la Mitjana sentencia que qui posa els regals sóc jo. Si no, com s'explica que el paper d'embolicar que va fer servir ara fa quatre dies el Nikolaus sigui el mateix que hi ha al primer calaix de l'armari de l'estudi?

Els malabars amb els diferents papers d'embolicar han estat una de les meves preocupacions durant tots aquests anys. Papers diferents per a tot: els d'aniversaris, els dels Reis de casa, els dels Reis dels avis que fem veure que ens arriben per correu uns dies després però que en realitat comparteixen traster amb la roba descatalogada i les maletes, el del Nikolaus...

Ja m'havia d'haver imaginat que seria la Mitjana qui trauria la bena dels ulls al seu germà gran. Ara fa poc, després de perdre quatre dents en una setmana, ja va posar en dubte l'existència de la Zahnfee i, després de ficar-se al llit, la molt múrria, va agafar la capseta amb la dent de sota el coixí i la va amagar. Evidentment, quan vaig anar a buscar-la, no la vaig trobar. La tenia agafada a la mà, ben fort, per dificultar l'operació.

I l'altre dia, en tornar d'un sopar a quarts d'una (molt tard, no us penseu), em vaig trobar que encara no tenia a punt els regals del Nikolaus i, el més important, que no havia comprat cap paper inequívoc. Pensant que a quarts de set del matí no se n'adonarien, vaig agafar el més vell que teníem, però tot i així la Mitjana em va enxampar. Amb un "el paper l'he deixat jo, juntament amb les tisores i el cel·lo, perquè el Nikolaus el pogués embolicar" vaig donar per tancada la polèmica.

Però ara, a una setmana vista del tió, m'estic plantejant seriosament agafar-los per banda i confirmar les seves sospites. I evitar que esbombin les seves teories a viva veu davant els més petits de la família.

Els Reis, però, passaran un any més. Que vénen de l'Orient i hores d'ara ja deuen haver sortit. Ja no sóc a temps d'avisar-los.