La planificació dels mesos de maig, juny i juliol a can maredetrès està sent més complicada que altres anys. Qualsevol diria que som ministre i executiva agressiva, perquè d'ara a l'agost ja no tenim lliure cap cap de setmana. A Frankfurt. Però la realitat és una altra: les agendes se'ns han omplert de viatges. Cosa mai vista, he de confessar. Però les coses van com van, i ara toca quadrar agendes, preveure qui s'ocuparà quan dels nens i tenir la nevera sempre ben proveïda.
Després d'una tirallonga de viatges amb un nen penjant de cada braç, carmanyoles, motxilles i passatemps variats, agafar l'avió amb el Petit ha estat bufar i fer ampolles. No sóc la primera que aprèn a valorar un viatge amb "només" una criatura, després d'haver-ne fet una vintena acompanyada de més menors que adults. Però per aprendre a gaudir d'aquest privilegi cal haver passat per la tortura d'intentar que tres criatures es comportin com tres adults, com a mínim des que anuncien boarding completed fins que s'apaguen els llums dels cinturons i tothom corre a engegar el mòbil. I és que no és el mateix poder dedicar les dues mans i tota l'atenció a un nen d'un any i mig que haver de fer ara punta als llapis, buscar l'aigua al fons de la motxilla, explicar un conte i recollir les destrosses de tots tres. Jo ho he agraït, i els meus companys de viatge, sense saber-ho, també.
Però el viatge tranquil també ha estat un tast del que ens espera, a mesura que els nens es vagin fent grans. Fins ara, ho feien gairebé tot amb mi. Aquest viatge a París ha estat el tret de sortida de les seves experiències sense la mare. I els ha anat més que bé. Només cal preguntar al Gran si s'ho ha passat bé:
- Vaig jugar dos cops a la Wii, també a la Nintendo i al Monopoly. I vam dinar a l'Hippopotamus, chicken nuggets amb Pommes i ketchup.
Es pot ser més feliç?
Tant se val que els plogués gairebé tot el cap de setmana. Entre els jocs amb els cosins i la visita a la torre Eiffel, ja en van tenir prou. I el viatge amb l'ICE i el TGV, molt esperat, va satisfer totes les expectatives.
Abans que ens n'adonem, se n'aniran de colònies a Irlanda. I potser ja no ens explicaran res.
Després d'una tirallonga de viatges amb un nen penjant de cada braç, carmanyoles, motxilles i passatemps variats, agafar l'avió amb el Petit ha estat bufar i fer ampolles. No sóc la primera que aprèn a valorar un viatge amb "només" una criatura, després d'haver-ne fet una vintena acompanyada de més menors que adults. Però per aprendre a gaudir d'aquest privilegi cal haver passat per la tortura d'intentar que tres criatures es comportin com tres adults, com a mínim des que anuncien boarding completed fins que s'apaguen els llums dels cinturons i tothom corre a engegar el mòbil. I és que no és el mateix poder dedicar les dues mans i tota l'atenció a un nen d'un any i mig que haver de fer ara punta als llapis, buscar l'aigua al fons de la motxilla, explicar un conte i recollir les destrosses de tots tres. Jo ho he agraït, i els meus companys de viatge, sense saber-ho, també.
Però el viatge tranquil també ha estat un tast del que ens espera, a mesura que els nens es vagin fent grans. Fins ara, ho feien gairebé tot amb mi. Aquest viatge a París ha estat el tret de sortida de les seves experiències sense la mare. I els ha anat més que bé. Només cal preguntar al Gran si s'ho ha passat bé:
- Vaig jugar dos cops a la Wii, també a la Nintendo i al Monopoly. I vam dinar a l'Hippopotamus, chicken nuggets amb Pommes i ketchup.
Es pot ser més feliç?
Tant se val que els plogués gairebé tot el cap de setmana. Entre els jocs amb els cosins i la visita a la torre Eiffel, ja en van tenir prou. I el viatge amb l'ICE i el TGV, molt esperat, va satisfer totes les expectatives.
Abans que ens n'adonem, se n'aniran de colònies a Irlanda. I potser ja no ens explicaran res.
Ai, sí, quin plaer això de volar amb un de tres. Vaig tenir temps i tot de llegir i no m'ho creia!
ResponEliminam
Ho haurem de fer més sovint :-)
Elimina