Tornem a començar

És curiós que quinze dies de vacances puguin tirar per terra la rutina de moviments fets durant setmanes cada matí. Avui, encara amb la ressaca dels Reis i del viatge de tornada, tot ha anat més a poc a poc. Fer els esmorzars acostuma a ser qüestió de deu minuts. De rellotge. Però avui n'han calgut uns quants més per fer els habituals sucs, cafès, llets, biberó i entrepans. Un temps que ha quedat molt lluny del rècord mundial establert a mitja tardor, de vuit minuts quaranta-tres segons. L'objectiu a batre. Per poder estar cinc minuts més al llit fent el mandra.

La tornada a l'escola del Gran es produeix amb un regust amarg. Perquè, de fet, l'escola va tornar a començar ahir, quan nosaltres encara érem a Casa fent maletes, un joc que aquesta vegada ha posat a prova més que mai les nostres habilitats de càlcul geomètric, de volums i pesos. Diumenge vam avisar la tutora del Gran que no hi aniria fins dimarts, i ahir mateix vam rebre un amable recordatori del director, HerrF, amb l'article 30 de les normes de l'escola, on s'especifica explícitament que no es permet allargar les vacances. Subratllat i tot, perquè no puguem despistar. Gràcies.

I és que els deu passar sovint, això, que per A (bitllets més barats) o per B (millors horaris) més d'una criatura arriba un dia tard. En el nostre cas, ha estat per A, per B i per C. C són els Reis: vam considerar més important que el Gran i la Mitjana visquessin la festa a Casa aquest any, que tenen bones edats, que no pas l'assistència a classe el dia després de les vacances. I és que el Gran fa primer. Tampoc no és un daltabaix. El dibuix de les vacances ja l'hi faré fer a casa. Ho prometo.

Sembla ser, però, que HerrF no pensa el mateix, perquè es veu que en altres ocasions altres pares de la península havien intentat fer el mateix, rebent una denegació per resposta. Els Reis són uns incompresos. Però són màgics. I si no, com s'explica que a l'arribar a casa trobéssim uns paquets? Les cares i l'emoció del Gran i la Mitjana bé valen l'esbroncada de HerrF.

L'engranatge del dia a dia tardarà encara una mica a funcionar amb la suavitat habitual. Hem viscut amb els horaris girats, dormint fins tard com mai, esmorzant a l'hora de dinar, i dinant a l'hora de berenar. Tampoc no es pot demanar que el primer dia surti tot rodó. La Mitjana i el Petit han arribat tard al Kindergarten. Però per això no em picaran el crostó. Fins que comença l'escola, els alemanys són flexibles. Després, ja mai més.

Addendum
En tornar de l'escola, el Gran va explicar que FrauB li havia preguntat si havia perdut l'avió. I és que el Gran no va ser l'únic de la seva classe que va arribar un dia tard. Casualment, els altres dos també tenen passaport peninsular. El missatge de HerrF, doncs, es deu enviar automàticament cada 7 de gener. Ja m'ho semblava, perquè feia referència als meus "fills" en plural, quan jo de moment només n'hi tinc un, a l'escola.