Diktat

Els dijous, el Gran té deures. A començament de curs, a la primera reunió de pares i mares, FrauB va explicar-nos que, en principi, els nostres fills i filles només tindrien deures un dia a la setmana. Només excepcionalment, si no havien acabat alguna feina a classe, l'haurien d'enllestir a casa. I a partir del mes de novembre, FrauB va començar a fer dictats. Abans no, perquè els seus deixebles no sabien escriure més que el seu nom. I amb lletra de pal.

Els dictats de FrauB són dictats preparats. M'explico, per si sembla una broma. El dia abans del dictat, FrauB escriu a la pissarra una sèrie de frases, que els alumnes copien a les llibretes i han de portar a casa, perquè nosaltres, els pares, els les dictem en preparació del gran dictat de divendres. Després, FrauB corregeix els textos i els nens els porten un cop més a casa, per signar. Fins aquí, tot entès. Un pot discrepar més o menys de la metodologia, però les coses són com són. I no seré jo qui qüestioni a FrauB la manera d'ensenyar l'alemany. Auf keinen Fall.

Ahir, el Gran, en sortir de l'escola, va dir-me que tenia deures. Llegir i preparar el dictat. Som-hi doncs, vaig dir-li en arribar a casa. I la conversa que va seguir va ser la següent:

(G) Mama, m'has de dictar les frases. FrauB diu que agafem un full en blanc per escriure-les.

(md3) Doncs va, agafa un full i seu, que comencem. Dóna'm la llibreta.

(G) No la tinc.

(md3) Què vols dir que no la tens? Que no hem de preparar el dictat?

(G) Sí. Tu m'has de dictar les frases.

(md3) Quines frases?

(G) Les que ha escrit FrauB a la pissarra.

(md3) I on és la llibreta?

(G) Oh. Ho sento. És a l'escola. Però és igual, ho fem al full en blanc.

(md3) I quines frases vols que et dicti, si no tens la llibreta?

(G) Ja t'ho he dit, les que FrauB ha escrit a la pissarra. Jo sé quines són.

(md3) Què vols dir que saps quines són? Te'n recordes?

(G) Sí. Me les dictes?

(md3) Si te'n recordes no cal que te les dicti. Escriu-les tu al full en blanc i jo després me les miro.

(G) D'acord. (...) Ja està. Mira. Igual de ben escrites que les de la pissarra.

(md3) !!!. A veure? Sí, estan bé, perfecte. Demà fes-ho igual de bé, eh?

El Gran va escriure les cinc frases amb bona lletra i sense faltes. I jo em vaig quedar de pasta de moniato, perquè tot i que altres vegades ja m'havia sorprès amb la seva memòria fotogràfica, aquesta sortida no me l'esperava. Vint minuts després, em truca la mare d'una companya de classe i em diu: Escolta, la nena no té la llibreta, saps quines frases entren al dictat de demà? I li vaig haver de dir que sí.