Aniversaris

Regalar poc després de Nadal és encara més difícil. Si ja durant les festes ens hem d'esprémer el cervell per decidir-nos per una cosa o per un altra davant l'allau d'ofertes, al mes de gener encertar-ho és gairebé missió impossible. Però d'aniversaris n'hi ha tot l'any, també per aquestes dates. I les criatures que el celebren no en tenen cap culpa.

El que a mi em preocupa és la manera com aquí encara s'organitzen les Geburtstagspartys. Lluny d'adaptar-se als nous corrents que imperen, segons m'han explicat, a Casa, aquí encara es tira la casa per la finestra, es convida un nombre finit de nens i/o nenes (gairebé sempre "o") i cadascú hi porta un regal. I en funció de la magnitud de la festa, l'aniversaire l'acaba amb un sac ple de regals de baix pressupost, que no sap gairebé ni de qui són. Una llàstima.

L'experiència adquirida aquests últims anys ens ensenya que a mesura que els nens es fan grans, molts pares, segurament pressionats pels fills i per les altres celebracions viscudes, opten per celebrar la festa fora de casa. Per falta d'espai, segur. Però també per la comoditat que suposa només haver de pagar: ni fer berenars, ni organitzar jocs, ni recollir. No negaré que les temptacions d'unir-nos a aquest club selecte han existit (i existiran), però espero que la racionalitat s'imposi i continuem fent les festes al jardí. Mirant al cel per si ha de ploure, això sí.

Aquest cap de setmana, el Gran i la Mitjana tenen festa d'aniversari. Dissabte, festa de futbol, amb entrenament inclòs, als afores de la ciutat. Ja és la tercera festa futbolera del Gran, i segur que no serà l'última. Impacient que està. Diumenge, festa de princeses, aquesta vegada, això sí, a casa de la nena. Afortunadament. I és que si la festa és una despesa per als pares, també ho és per als convidats. Amb valor acumulatiu i proporcional al nombre de fills, d'acord amb l'equació 1 nen = 1 regal. Perquè el Gran i la Mitjana no poden presentar-se a la festa sense. I si sumem totes les festes d'aniversari a les quals els conviden al cap de l'any, ens surt un valor gens despreciable.

Costa trencar el cercle viciós, a risc de convertirse en outsider. Jo encara no ho he aconseguit. Avui he anat a comprar els dos regalets i ja només hauré d'embolicar-los. I preparar el vestit de princesa de la Mitjana, per adaptar-la al dress code de la festa de diumenge. I les vambes (ara perdudes a casa d'un altre nen que casualment té la mateixa bossa) i la samarreta del Messi del Gran. La temporada d'aniversaris ja pot començar.