divendres, 18 de gener del 2013

Schuhe aus!

La inversió en calçat de la família maredetrès és substancial. Malgrat que el Petit encara no camina i només porta Krabbelschuhe. Perquè si una cosa tenen els peus menuts és que fan estirades, la qual cosa deixa inservibles parells de sabates noves en qüestió de setmanes. Un mal compartit per la majoria de famílies, direu. Doncs sí i no. Perquè no és el mateix calçar criatures aquí que a Casa. Sobretot a l'hivern.

En aquests moments, el Gran disposa de dos parells de sabatilles, unes a casa i unes altres a l'escola, unes vambes, unes vambes d'esport indoor, unes sabates de mudar (és a dir, senzillament netes), unes botes de pluja, unes botes d'hivern i unes botes de neu. La Mitjana, igual. I el Petit té dos parells de Krabbelschuhe, unes sabates acabades d'estrenar per quan es llanci a caminar i uns peücs impermeables goretex i tota la pesca. Només cal fer el càlcul. I resar perquè el peu no els creixi fins al mes d'abril. Evidentment, el paredetrès i jo ens abstenim de comprar sabates noves fins que les velles diuen prou.

A banda de suposar un problema d'emmagatzematge greu, l'acumulació de sabates es fa encara més evident pel fet que aquí tothom es descalça abans d'entrar a casa. O a casa el veí. O a judo. Vaja, gairebé a tot arreu. Per comoditat, però sobretot per higiene. I s'entén, perquè especialment en dies de neu com avui, la barreja de fang i pedres que s'incrusta a les soles destrossaria qualsevol parquet en qüestió de minuts. Com una combinació de patinets i talons d'agulla campant alegrement pel pis. O gairebé.

Fa cosa d'un parell d'anys, vam comprar un sabater per deixar-lo al replà. L'aviadecinc es posa les mans al cap cada vegada que el veu, perquè precisament bonic no és, i es queixa que per a les persones grans resulta molt incòmode haver-se de treure les sabates a peu dret, abans d'entrar, però allà continua, perquè ens fa molt servei. Els veïns de replà el van trobar tan pràctic que ens van demanar que en compréssim un d'igual per a ells. I així el nostre replà sembla l'entrada d'una mesquita, amb sabates de tots els números i gustos, per triar i remenar. Ben arrenglerades. Normalment.

Un s'adona que la germanització avança implacablement quan, sobretot durant les vacances, se li posen els pèls de punta en veure que tothom, residents i convidats, va tot el dia amb les sabates posades. Potser per amagar forats als mitjons, potser per mandra d'aparèixer amb unes sabatilles que no combinen amb la vestimenta. Aquí això ja ho hem superat: no ens fa vergonya descalçar-nos a casa de ningú, i trobem normal que els nostres convidats apareguin amb una bosseta amb sabatilles. Perquè nosaltres també els rebem així. El Gran i la Mitjana, sense anar més lluny, el primer que fan quan arriben a casa d'algú és seure a terra i descalçar-se. Tant aquí com allà. I a més d'un li fa gràcia.

Fa uns anys, abans de fer les maletes per venir cap aquí, un cosí meu ens va convidar a sopar i ens va rebre amb sabatilles. Una cosa impensable, que ens va sobtar i va ser objecte dels nostres comentaris. Irònics, com a mínim. Ara, però, sabem que era un visionari. Des d'aquí la nostra disculpa. I el nostre reconeixement.




6 comentaris:

  1. com comprenc a l'aviadecinc... !!!!

    ResponElimina
  2. Es nota que heu sortit del mateix niu!!!

    ResponElimina
  3. Fantàstic el bloc!
    Encara recordo quan la meva gran va comencar la guarderia i jo de vacances a Catalunya vaig decidir anar-li a comprar sabatilles noves. Les cares de totes les dependentes més de tota la gent que estaven comprant no les oblidaré.... Què diu que què - que necessita sabatilles per l'escola??? I per què? - em deia tothom...
    Ara uns quants anys més tard me'n ric de com em vaig sentir d'incòmoda en aquell moment... aquesta norma és una de les que més m'agrada!! Sabates fora!!
    I tal i com tu dius, jo després de més de 12 anys rondant per aquí, també porto les meves sabatilles en una bosseta si vaig de visita ;) L'experiència m'ha ensenyat que si no vull peus freds millor que vagi preparada (a part de portar sempre al cotxe aquells mitjons gruixuts d'anar a esquiar "por si las moscas" ;)

    ResponElimina
  4. Doncs jo en vaig tenir prou amb sis mesos per adoptar aquest costum. Les coses bones s'han d'importar!
    Però no pensava pas que rebre els convidats amb sabatilles pugués generar comentaris irònics, hihi. El que deuen haver dit de mi i jo sense saber-ho! :)

    ResponElimina
  5. Mireia, potser tu tractes amb gent de mentalitat més oberta. Jo abans de venir aquí no ho havia vist mai, això de les sabatilles ;-P. Avui la Mitjana fins i tot s'ha tret les botes per entrar al pediatra...

    ResponElimina
  6. @Anònim, gràcies pel teu comentari! I la bosseta amb les sabatilles, si més no les dels nens, també la portem a Casa quan hi anem de vacances. Peus calents i adéu relliscades!

    ResponElimina