dijous, 10 de gener del 2013

Aniversaris

Regalar poc després de Nadal és encara més difícil. Si ja durant les festes ens hem d'esprémer el cervell per decidir-nos per una cosa o per un altra davant l'allau d'ofertes, al mes de gener encertar-ho és gairebé missió impossible. Però d'aniversaris n'hi ha tot l'any, també per aquestes dates. I les criatures que el celebren no en tenen cap culpa.

El que a mi em preocupa és la manera com aquí encara s'organitzen les Geburtstagspartys. Lluny d'adaptar-se als nous corrents que imperen, segons m'han explicat, a Casa, aquí encara es tira la casa per la finestra, es convida un nombre finit de nens i/o nenes (gairebé sempre "o") i cadascú hi porta un regal. I en funció de la magnitud de la festa, l'aniversaire l'acaba amb un sac ple de regals de baix pressupost, que no sap gairebé ni de qui són. Una llàstima.

L'experiència adquirida aquests últims anys ens ensenya que a mesura que els nens es fan grans, molts pares, segurament pressionats pels fills i per les altres celebracions viscudes, opten per celebrar la festa fora de casa. Per falta d'espai, segur. Però també per la comoditat que suposa només haver de pagar: ni fer berenars, ni organitzar jocs, ni recollir. No negaré que les temptacions d'unir-nos a aquest club selecte han existit (i existiran), però espero que la racionalitat s'imposi i continuem fent les festes al jardí. Mirant al cel per si ha de ploure, això sí.

Aquest cap de setmana, el Gran i la Mitjana tenen festa d'aniversari. Dissabte, festa de futbol, amb entrenament inclòs, als afores de la ciutat. Ja és la tercera festa futbolera del Gran, i segur que no serà l'última. Impacient que està. Diumenge, festa de princeses, aquesta vegada, això sí, a casa de la nena. Afortunadament. I és que si la festa és una despesa per als pares, també ho és per als convidats. Amb valor acumulatiu i proporcional al nombre de fills, d'acord amb l'equació 1 nen = 1 regal. Perquè el Gran i la Mitjana no poden presentar-se a la festa sense. I si sumem totes les festes d'aniversari a les quals els conviden al cap de l'any, ens surt un valor gens despreciable.

Costa trencar el cercle viciós, a risc de convertirse en outsider. Jo encara no ho he aconseguit. Avui he anat a comprar els dos regalets i ja només hauré d'embolicar-los. I preparar el vestit de princesa de la Mitjana, per adaptar-la al dress code de la festa de diumenge. I les vambes (ara perdudes a casa d'un altre nen que casualment té la mateixa bossa) i la samarreta del Messi del Gran. La temporada d'aniversaris ja pot començar.




6 comentaris:

  1. Hola maredetrès,

    Vaig veure el teu blog als catalans al món o a alemanya, ara no me'n recordo, i de seguida em va cridar l'atenció. L'aniré llegint a estonetes.

    Pel que fa als aniversaris, jo n'estic molt cansada. És a mi a qui li toca comprar un regal petit cada vegada que conviden a la meva filla cada vegada que la conviden. Ja pregunto als nens què volen, però és que ells o no ho saben o tenen idees molt cares. Hi ha llocs on es convida a la gent, però es demana expressament que no es portin regals. Llàstima que aquí a Alemanya això no passa.

    I ara a nosaltres ens toca preparar la festa. Invitacions, la cerca del tresor que no falti, pastís i sopar i una bosseta de llaminadures. Les llaminadures! tot un altre tema, aquí a Alemanya! Em sembla que aquesta vegada no en donarem, però esclar, haurem de pensar alguna altra cosa per donar al final de la festa.

    ResponElimina
  2. Hola Marta! Gràcies per deixar el teu comentari...
    Sí noia, això de les festes és tot un món! Però sempre val més que els convidin!! :-))
    He vist que també tens un bloc, encara és actiu?
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. El bloc de Catalanets al món? No. Era una prova que va sorgir d'una idea que vam tenir des dels catalanets de Berlín. Jo vaig penjar un parell d'articles per veure si des de Berlín s'hi animaven, però res. Després va semblar que se n'encarregarien els de la Catalan Global Network, però fa temps que no en sabem res.

    http://catalannetwork.ara.cat/topic/contactes-demprenedors-a-sydney/

    ResponElimina
  4. Marta, he vist que finalment sí que s'ha activat la iniciativa. Vés a "Quan el català és minoria" a Facebook! :-)

    ResponElimina
  5. Ja m'ho va semblar :-P
    Però va ser després d'escriure el meu missatge.
    Endavant les atxes!

    ResponElimina