China connection

Per tothom és sabut que el Made in Germany ven. A tot el món. Però que precisament els xinesos es convertirien en compradors compulsius d'aquesta marca, no ho hauria dit mai.

Des que l'Schlecker va fer fallida i va desaparèixer (tot i que misteriosament continua venent a altres països), al barri vam quedar orfes de drogueria. No és que fóssim precisament clients fidels de la cadena, però sí que ens permetia sortir del pas i abastir-nos de bolquers, tovalloletes, llet en pols i altres productes sense els quals tens un problema. Gros.

D'aquesta manera, hom va començar a aprofitar els viatges amb cotxe al Kindergarten, que és en un altre barri, per aturar-se davant l'antiga competència de l'Schlecker, l'ara totpoderós DM, i comprar tot el que he dit abans. I més. Farà cosa d'un parell de mesos, vaig fixar-me un dia que una senyora de trets orientals omplia tot el carro de llet en pols de la marca Aptamil. Normal, no és. Perquè per molt que te'n vagis de vacances i et vulguis emportar la llet, 15 pots no necessites. Si no és que ets la mare dels quintillizos de Màlaga. O de Txungking. I no crec que fos el cas d'aquesta senyora. Una dependenta se li va acostar i li va preguntar per què se n'enduia tanta, però la xinesa es va fer la sueca o no va entendre ni mu, i va continuar com si res. Que s'hi va deixar un dineral, vaja.

Uns dies després, vaig reviure la mateixa escena però amb dos senyors també orientals (no sé afinar prou i distingir xinesos, coreans i japonesos, ja em perdonaran). Ells no van omplir el carro de llet en pols, no. A mi, la veritat, és que se'm va escapar el riure per sota el nas en veure que només havien carregat Alpecin, xampú amb cofeïna emprat per evitar la caiguda dels cabells. Si no en van comprar 50 ampolles, no en van comprar cap. Però aquí va quedar la cosa.

Fa cosa d'un mes, va aparèixer al DM un cartell als prestatges de llet Aptamil on molt amablement s'informava els clients que degut a l'escassetat de llet d'aquesta marca i d'altres del grup Milupa, només es permetia comprar-ne tres paquets cada vegada. Malgrat tot, però, el misteri no es va resoldre fins aquest dilluns. Tot tornant del Kindergarten, vaig sentir una notícia a la ràdio que em va fer lligar caps. I em va deixar de pedra.

No sé si recordareu que l'any 2008 hi va haver un escàndol a la Xina per unes partides de llet en pols contaminades, que van provocar la mort de sis nadons i van fer-ne emmalaltir tres-cents mil més. Doncs es veu que últimament els productes alemanys tenen força tirada a l'orient, i com que aquesta marca no exporta a l'Àsia, els xinesos se les han empescat totes per aconseguir-la. Trotzdem. Així, qui té parents a Alemanya es fa enviar la llet en pols. I qui no, recorre als espavilats que han vist en aquest tràfic de llet en pols un filó. Perquè es veu que són uns quants els xinesos que han muntat botiguetes a internet per revendre la llet que prèviament han comprat al DM o similars. Tela.

Les fàbriques de llet treballen sense parar, en tres torns, i no donen l'abast. La marca es disculpa davant els seus clients locals i diu que està mirant de trobar noves estratègies per fer front al problema. Mentrestant, són moltes les mares que han de fer peregrinatge per tota la ciutat per trobar un paquet de llet de la marca habitual. I si no ho aconsegueixen, no tenen més remei que canviar de fabricant. Jo he optat per comprar els tres paquets reglamentaris sempre que hi ha llet a la prestatgeria. I si veig que el negoci de les traduccions no tira, munto una paradeta en línia i em faig d'or.