Advent, Advent

S'han tornat bojos, aquests romans?

No, no em refereixo als de l'Astèrix, sinó als que ocupen des de fa un parell de dies el Römerberg al casc antic de la ciutat, ara que s'ha inaugurat el mercat de Nadal. Amb les mateixes paradetes de sempre, l'imponent O-Tannenbaum que diu la Mitjana i que no és més que un arbre de Nadal (que, d'altra banda, deu costar un ull de la cara de transportar, amb els seus 30 m d'alçada), les llumetes, el carrussel i, sobretot, les olors: de garrapinyades, de canyella (sense ella, aquí el Nadal o, millor dit, l'Advent, no són res) i, de forma omnipresent, de Glühwein, aquesta mena de sangria calenta que si no es pren a temperatures ambient inferiors als 0 graus et senta com un cop de puny. Al mig de la cara, per ser exactes.

Nosaltres, a Casa, celebrem el Nadal (o els Nadals, que diuen ara alguns). Aquí, deixeu-vos estar, celebren l'Advent. Que no us enganyin. Deixant de banda del vessant místic i religiós de les celebracions, els alemanys han descobert l'excusa perfecta per afartar-se de xocolata, galetes i alcohol, i s'hi han rendit de manera incondicional. I els de les paradetes, com també els supermercats, fan l'agost. En ple mes de novembre (i desembre).

Però el mercat de Nadal no és únic i indivisible, sinó que més aviat té una actitud chaquetera, perquè segons l'hora del dia sembla que s'empolaini per complaure a un tipus de públic concret. A primera hora, hi van els qui saben què hi busquen (boles i ornaments per guarnir l'arbre, Lebkuchen o dolços). Són quatre gats i troben un mercat a mig gas. Al migdia, s'omple d'executius i banquers que hi van a dinar, perquè els queda a prop de la feina, i a més tenen l'estranya afició de menjar a l'aire lliure i drets (això els deu fer més forts, si no no m'ho explico). A la tarda, quan encara és clar, hi van pares i criatures, per pujar al carrussel i les altres atraccions de fira, i menjar creps o gofres, o salsitxes i patates fregides. Amb molta maionesa. I al vespre, a partir de les sis, tornen a aparèixer els executius i banquers, als quals s'afegeixen molts altres adults, que hi queden amb amics per prendre alguna cosa. Un cop més, a peu dret i a la intempèrie. Els caps de setmana, no hi cap ni una agulla. Pares amb cotxets, absteniu-vos. A banda de quedar immobilitzats, haureu de lluitar amb la incomprensió i les males cares de la gent.

Escrivint això, ves per on, m'han vingut ganes d'anar-hi. El Gran i la Mitjana ja fa dies que pregunten quan podran pujar al carrussel. I, aprofitant que ve la Cosina del paredetrès, segur que hi farem una visita. Abans, però, he de comprar l'Adventskranz, que aquest diumenge és el primer d'Advent i toca encendre la primera de quatre espelmes. I obrir les primeres finestretes del calendari, que ha mutat del d'imatges i xocolatines que coneixíem de petits, als de Playmobil, Filly o Lego StarWars. Una altra victòria del consumisme.