Ahir ens arribava un email dels representants de pares del Kindergarten que per força ha d'haver remogut per igual la consciència de culpables i innocents. S'ha perdut el fair play. I això que no hi juga el Pepe.
És sabut que l'arribada dels primers freds (malauradament, aquí això pot voler dir a finals d'agost) va acompanyada dels primers refredats. Els pobres Kindergartenkinder, que encara no tenen edat per portar un paquet de clínex (aquí: Tempo) a la butxaca, es passegen amunt i avall amb les candeles penjant, esperant que algú finalment els netegi els mocs. Les educadores (i els educadors, que aquí també abunden) fan el que poden, però clarament no donen l'abast i no estan al cas de cada esternut. Perquè prou feina tenen.
El problema arriba si apareixen la febre, els vòmits i les cagarrines. Què hauríem de fer, els pares? La resposta és clara i figura al contracte: la criatura s'ha de quedar a casa. La logística familiar de la majoria, però, no tolera gaire bé aquests imprevistos. Sembla ser que en els últims mesos han abundat els casos de salt a la torera, és a dir, de nens malalts (xutats de paracetamol o similars) que van amb tota normalitat al Kindergarten. I que encomanen a la resta, evidentment. No només de criatures, sinó també d'educadors. Tot un panorama i un greu problema de baixes, que només acaben perjudicant la qualitat de la Betreuung.
S'ha arribat a un punt, es veu, que la cosa és tan greu que temen que comenci a aplicar-se allò de l'ull per ull, dent per dent. És a dir: avui portes tu el nen malalt, però la propera vegada que tinguem un virus de panxa a casa, d'aquells que et deixen tancat al lavabo hores i hores, el porto jo i sabràs el que és bo. Una espiral perillosa.
Qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra. Cert, hi ha casos flagrants que són de jutjat de guàrdia. D'altres, però, són més subtils. Tots hem tingut temptacions de fer-ho alguna vegada, però vist des de fora, és evident que hem de fer un esforç. Si més no, per les criatures. Que si es prenen el paracetamol a les 8 del matí, a les 4 de la tarda han d'estar fets una pelleringa. Com a mínim.
Pensava que això s'estilava més aviat en el tarannà mediterrani... Ara em tranquil·litzes si les dosis traïdores de Dalsy a les 8 del matí també corren per les Alemanyes... T'ho diu una mare que avui té el Petit malalt a casa per sorpresa. A les 7 estava a 38 i mig i, malgrat la temptació, he trucat a la feina que hi anava més tard, fins que la santa-cangur procedent de la capital arrivés (en dia de vaga d'autobusos, no serà fàcil...).
ResponElimina