Més Diktat

desordenat però sense faltes

Ahir a la tarda, el Gran, en sortir de l'escola, va anunciar-me somrient, un cop al cotxe:

- Demà sí que hi ha dictat, avui hem de practicar.

M'ho va dir fins i tot abans de preguntar què li havia portat per berenar. I això sí que és una novetat, perquè sempre sembla que no hagi menjat en tres dies. Una lluita, és el que tinc amb ell cada dia per aconseguir que em digui hola abans de clavar les dents a l'entrepà.

Feia dies que FrauB els tenia ocupats amb altres projectes i els perdonava els deures dels dijous. Sembla, però, que ha decidit restablir la curiosa pràctica del dictat preparat.

- Avui sí que has portat la llibreta, oi?

- No, però és igual, em sé les frases.

- No es tracta de si et saps o no les frases, sino que et recordis d'agafar la llibreta els dijous.

- L'he guardat al classificador perquè no es perdés.

- Doncs aquesta vegada no penso trucar a cap mare perquè me les passi.

- Ja te les dic jo: "Das Mädchen liegt im Bett..."

- No, no vull que me les diguis, vull que portis la llibreta. Has escrit les frases, com a mínim?

- Sí.

Un cop arribats a casa, el Gran va agafar paper i llapis.

- Mama, ara t'enfadaràs molt.

- Què paaaaassa?

- He perdut un Bleier.

- Altra vegada? No pots perdre els llapis tan sovint, no te'n puc estar comprant tot el dia.

- No sé què ha passat, he volgut anar a escriure i ja no hi era.

- Ara escriu les frases que recordis del dictat.

(...)

- Mama, ja està, però només en recordo tres.

- A veure, ensenya-me-les.

(...)

- Molt bé, no hi ha faltes.

- Eren cinc frases, això sí que ho sé, però només en recordo tres:

"Das Mädchen liegt im Bett."

"Da hört das Mädchen etwas."

"Die Tür öffnet sich."

"Da laufen drei Mäuse."

"Sie holen Käse aus der Küche."

- A veure, a veure, me n'acabes de dir cinc!

- Ah.

- Au, escriu també les altres dues.

- Vale.

(...)

- Perfecte.

- Puc anar a fer l'Antolin? Hi ha una nena de la classe que em guanya per pocs punts.

L'Antolin és un programa de foment de la lectura per a les escoles. A grans trets, és una base de dades de llibres infantils, agrupats per nivells (cursos), que inclou exercicis de comprensió de text de dificultat creixent, que es valoren amb punts. Com que el Gran té la competitivitat a flor de pell, i de moment és un lector devot, l'Antolin triomfa. Malgrat que hi pot dedicar poc temps.

- No, avui no hi ha Antolin. Ja és tard.

- Doncs vaig a llegir l'Astèrix. He agafat "Astérix en Bretaña".

A aquest pas, ja puc anar preparant la meva col·lecció de SuperHumor. Segur que 13 rue del Percebe li agrada.