Dieta mediterrània XXL

menjar bé, menjar sa, menjar massa

La dieta mediterrània gaudeix des de fa dècades del reconeixement de la comunitat científica mundial com a model d'alimentació rica i equilibrada. Són molts els estudis que han demostrat que seguir-la té efectes beneficiosos per a l'organisme, entre els quals que ajuda a prevenir l'obesitat, els trastorns cardiovasculars i la diabetis, per exemple. Les seves característiques? Ja les coneixeu: més aliments d'origen vegetal que animal, estacionalitat, ús d'espècies i herbes aromàtiques, i riquesa i varietat gastronòmica. Fins aquí la teoria.

La pràctica, sobretot per a l'expatriat que torna a casa per vacances, no respon sempre al patró de moderació que els experts aconsellen. L'experiència de desenes de tornades a Casa demostra que l'abús de la dieta mediterrània també pot afectar negativament l'organisme. Més concretament, amb un augment de pes vertiginós que després costa déu i ajuda eliminar. Només cal mirar-nos al paredetrès i a mi per adonar-se que aquests dies no hem fet precisament bondat de la bona. Ans al contrari. Hem caigut en una temptació rere l'altra, gairebé sempre amb l'excusa de l'"això allà no ho tenim, no ho trobem o és caríssim". I és que la carn és dèbil. I la ment, també. Perquè les vacances no són bon moment per estar-se de menjar allò que diem que el cos ens demana. És a dir, de tot i més.

Els highlights d'aquestes vacances han estat, sens dubte, un dinar arran de mar, presidit per un arròs deliciós, i l'àpat de Pasqua, format per una corrua de platets innovadors i saborosos, i coronat amb pastís i mona. L'esforç dels tres mesos postnadalencs per eliminar qualsevol rastre deixat per canelons, neules i torrons se'n va anar en orris només posar els peus a l'asfalt de la pista d'aterratge. L'endemà mateix ja gaudíem d'uns esmorzars amb tomàquets de sucar de debò (i no els plastificats que trobem aquí), embotits de la terra i alguna altra sorpresa. I per dinar, verdures a la brasa, plats mítics com les mandonguilles amb sípia, els calamars a la planxa, el rosbif i el rellomillo amb salsa, que l'aviadecinc i l'aviadesís preparaven amb tot el carinyo del món. Per no parlar dels quilos i quilos de maduixes que tots devoràvem, encapçalats pel Gran, capaç d'empassar-se'n una muntanya en menys del que una servidora tarda a preparar un cafè amb la Nespresso.

També hi ha hagut temps per als berenars dolços i els sopars amb parents i amics, regats amb bons vins i millor companyia. I per recórrer mil i una botigues a la recerca dels productes més preuats, amb lloc preferencial a la maleta que el paredetrès va baixar buida i tots plegats vam repatriar amb sobrepès. Amb el permís de Lufthansa, que a Barcelona demostra un grau de laxitud hores d'ara inexistent a Alemanya. I és que tan estrictes s'han posat amb la norma que no permet que una maleta pesi més de vint-i-tres quilos, que fins i tot em van fer treure un litre de llet i un parell de menús del Petit el dia que vaig marxar, davant la indignació del paredetrès, que va haver de mossegar-se la llengua per no dir-li de tot a la noia del check-in, que després de fer-nos ensenyar a la concurrència tot el que portàvem a la maleta, encara feia moixaines al Petit. I és que per molt que tingués dret a enviar més de setanta quilos a la panxa de l'avió, un sol embalum no pot sobrepassar aquesta barrera. Pel bé de l'esquena de l'encarregat de col·locar-la després a la cinta, se suposa.

Aquesta vegada, però, el botí ha estat extremadament suculent. Hem aconseguit passar amb èxit un carregament industrial de croquetes de l'aviadesís (potser el bé més preuat), tomàquets de penjar, fuets, pernil, llom, xoriço, olives, romesco, sobrassada, espàrrecs, escopinyes, caldo de paella, vi i galetes, sense aixecar sospites. Vist l'èxit de l'operació, ja estem preparant el proper viatge. Amb maleta buida, evidentment. Mentrestant, ens dedicarem com és costum a rebaixar els dos quilets de més que sempre ens emportem posats de Casa. Uns quilets que Lufthansa no detectarà i als quals no ens podrà fer renunciar. Mai.