Efectes colaterals

remei eficaç?

La primavera passada, amb el Gran a punt de fer sis anys, vam estrenar-nos en això de convidar amics a dormir a casa. Des d'aleshores, de tant en tant, cedim a la seva insistència i ens avenim a l'enrenou que suposa una festa de pijames. Afortunadament, això es compensa amb la pernoctació del Gran o la Mitjana a casa d'altri. Fins ara, sense incidents. Perquè trobar plastilina per tots els racons de la casa, engrunes i altres restes orgàniques escampades no només per la cuina, i una habitació de criatures, ja de per si petita, totalment desendreçada és previsible. Encara que durant dies apareguin peces minúscules de Lego i Playmobil, fins i tot en racons d'impossible accés.

Aquest cap de setmana, però, hem tingut una primícia: divendres es va quedar a dormir l'amic inseparable i, segons tots dos afirmen, futur marit de la Mitjana. El Gran, per la seva banda, va ser convidat a casa d'aquest nen, de manera que el repte semblava assequible. Havíem canviat el Gran pel futur gendre. Per anar practicant. Un vailet espavilat que, tot sigui dit, encara viu enganxat a les faldilles de la mare, si més no durant les hores de lluna. I nosaltres, que ja fa un any que toquem fusta perquè el Petit dorm d'una tirada i a la mateixa habitació que els seus germans, ja no estem acostumats als plors infantils de matinada, excepte en el punt àlgid de bronquitis i similars. I amb les criatures d'altri no s'hi val allò de fer veure que no els has sentit. Així doncs, quan el convidat es va despertar, a un quart de cinc, no em va quedar més remei que arraulir-me al seu costat i anar-lo calmant cada vegada que, mig endormiscat, cridava la mama. Mentrestant, la Mitjana havia emigrat al llit de dalt de la llitera, perquè això de compartir el seu no li havia acabat de fer el pes. Un llit de dos metres d'ample, necessitarà, quan al final es casi amb el convidat. Per no dir dos de separats.

Puntual a un quart de vuit, la Mitjana va baixar estrepitosament l'escala de la llitera, va acabar de desvetllar el Petit, que ja feia estona que bellugava, i em va preguntar inquisidora què hi feia jo amb el seu amic. I vist que tornar a agafar el son era una utopia, em vaig haver de llevar i donar el tret de sortida al circ matinal. Afortunadament, el paredetrès se'ls va endur a tots tres al parc després d'esmorzar. I si no hagués estat pel mig quilo de sorra que van desembarcar després al replà de casa, la sortida hauria estat rodona.

A mitja tarda, quan ja havíem recuperat el Gran i col·locat el convidat, i ens disposàvem a gaudir tranquil·lament d'una tarda assolellada, va arribar l'SMS de la meva futura consogra. I ho va canviar tot. Perquè resulta que el convidat i son germà tenien polls. I, segons deia, ho acabaven de descobrir. Aleshores vaig entendre per què el convidat s'havia gratat el cap entre son i son aquella matinada. I a mi em va començar a picar tot. Al cap de mitja hora, com que a alarmista pocs m'hi guanyen, ja havíem comprat l'antídot i el Gran, que també havia compartit llit amb el germà del convidat, havia perdut tota la seva cabellera al barber. Perquè li tocava, però també perquè vam considerar que aquest nou pentinat radical seria el més eficaç. Pobric. Ara sembla un samsó qualsevol, privat de la seva bonica cabellera.

Al vespre, el Gran, la Mitjana i servidora ens vam aplicar la loció, un parent del clàssic Filvit. Ara confiem haver burlat els polls més vius i acròbates del convidat i són germà. Un convidat, per cert, que segurament també és el culpable dels mol·luscs contagiosos que fa unes setmanes que té la Mitjana. I la família del qual, gairebé amb tota probabilitat, ens va regalar l'esplèndida grip de la Mitjana aquest hivern. Una joia, vaja. I sembla que la relació va en sèrio.