¡Anda, los donuts! ¡Anda, la cartera!

Substituïu el dònut pel que vulgueu

El Gran té memòria d'elefant. Als quatre anys, quan encara no sabia llegir ni la m amb la a fa ma (per estar dedicat en exclusiva al descobriment del medi), l'enxampàvem "llegint" llibres a la Mitjana, que l'escoltava embadalida. Amb el llibre a la falda, anava recitant pàgina per pàgina una frase rere l'altra, sense saltar-se ni una coma. De tots els llibres de la prestatgeria. Sense excepció.

"Aquest nen s'ha de fer notari", diem sovint el paredetrès i jo. S'aprendria fàcilment el codi civil, el penal i el que fes falta de memòria i no s'hauria de tancar a estudiar durant mesos o anys. I és que és capaç d'explicar-te com va ser aquella jugada del penal decisiu de fa tres temporades, quan ell encara no aixecava tres pams de terra. O d'aprendre's tots els poemes, fàbules i dictats que li posen de deures abans d'arribar a casa. Per tenir més temps per jugar. I per llegir.

El Gran ha interioritzat tots els atributs dels jugadors de la Bundesliga que exhibeixen les preuades cartes que intercanvia, això sí, de forma força arbitrària amb els companys de classe. Recorda també quants punts ha fet a cada partida de la Wii que ha jugat, què va menjar aquell dia llunyà que vam anar al Port de la Selva i les contrasenyes dels mòbils i tauletes de tota la família i part dels coneguts. Per si de cas.

El Gran sap en quin dia viu, quant falta per al seu proper aniversari, encara que entremig hi hagi tres estacions, i quina nota ha tret a tots i cadascun dels exàmens o controls que ha fet fins ara. També toca de memòria les peces de violí i sap quin número té cadascuna.

Però ai làs. El Gran també té memòria de peix. Rieu-vos de la Dory. Com s'explica, si no, que li diguis, au, puja a dalt a posar-te el pijama, i avui tot a rentar, i des de dalt et pregunti cridant indefectiblement si ho ha de posar tot a la roba bruta. O que l'avisis cinc vegades que és hora de marxar, i a la sisena et respongui "què has dit?". O que no es recordi d'agafar el llibre o llibreta que toqui per fer els deures? O que s'oblidi sempre guants, gorro i bossa de gimnàs al penjador (amb sort) o en algun racó amagat?

Aquesta mala memòria, que apareix sempre quan menys la vols, no és altra cosa que memòria selectiva. El Gran té uns interessos molt clars i definits. El que no s'hi englobi, per contra, és com si no existís. Caldria comprovar-ho, però posaria la mà al foc que té un conducte directe d'orella a orella que permet que les meves instruccions entrin per una banda i surtin per l'altra sense deixar més rastre que un dèbil zum-zum.

El que està vist és que el problema, de moment, no té solució. Potser serà qüestió, doncs, d'ignorar-lo i deixar que vagi a l'escola amb la part de dalt del pijama, sense estoig, sense la roba d'esport, sense gorro, sense els llibres de la biblioteca i amb exàmens i cartes sense signar. Durant quinze dies com a mínim. Tot i que dubto que serveixi de res.