Àlbums

aviat arribarà el volum V

A casa els avisdecinc, si alguna cosa abunda són els àlbums de fotografies. S'hi compten per desenes. I abarquen tres segles. D'història i històries de família. En blanc i negre, sèpia, acolorides i en color. Els àlbums, clàssics, s'arrengleren en un moble lacat negre. No n'hi cap cap més. I no perdonen cap estat, per transitori que sigui: adolescència, ulleres grosses, hombreres, excessos alimentaris, poc ull per a la moda... En aquest sentit, ha estat prudencial l'arribada de l'era digital. Perquè ara, els avisdecinc, com tothom, guarden les fotos a l'ordinador. I, per a gran desesperació de l'avidecinc, només esporàdicament troben el camí per plasmar-se en paper.

A can maredetrès no som tan organitzats. Abans de l'arribada dels nens vam aconseguir composar un parell d'àlbums força arregladets. I també tenim el del casament. Però a banda d'això, poca cosa. I això que de fotografies en tenim centenars de milers. Al disc dur, evidentment. Esperant el moment de sortir a la llum, de ser classificades i, si s'escau, vetades i/o eliminades per sempre. Malauradament, els únics àlbums que s'han fet en aquesta casa en l'última dècada són els del Gran, la Mitjana i, avui per fi, del Petit. Sí. Perquè a imatge del que van fer els avisdecinc amb mi, que tinc un àlbum sencer de fotografies dels meus dos primers anys, vaig proposar-me fer un recull semblant per a cadascun dels meus fills. I sí: el Gran i la Mitjana tenen un àlbum del primer any de vida, però no només això, sinó també un del segon i el tercer any. I prou.

Avui, amb un any i un mes de retard, he pogut per fi prémer el botó Enviar de l'àlbum digital del Petit. I m'ha quedat prou bé. Ja és camí de la impremta i aviat arribarà. Per salvar-me l'honor, abans que el Petit comenci a preguntar per què els seus germans tenen àlbum i ell no. Malgrat aquesta petita fita personal i familiar, una no es pot relaxar. Ja hauria de començar a preparar el segon àlbum del Petit i, com em vaig proposar algun cap d'any no gaire llunyà, començar la sèrie d'àlbums titulada Família, on tots hi tindrem cabuda. I penso remuntar-me a l'any 2006. Ja em direu si no és un objectiu ambiciós. Mentre altres es plantegen perdre pes i fer més esport, jo em proposo un objectiu triple: els dos propòsits esmentats i acabar la tirallonga d'àlbums dels maredetrès. Per a la posteritat. Per poder omplir prestatgeries i presumir de... Bé, de viatges no, que fa temps que només cobrim el pont aeri Frankfurt-Barcelona. Però de sortides al parc, anades a la platja, dinars en família, brunch amb amics i aniversaris, sí. Que això sí que ho toquem. I per molts anys.