Messy

Estic espantada. Fa quatre dies que vam començar a fer caixes en sèrio i ja he perdut el compte de les bosses d'escombraries que he omplert i llençat. Plenes de tota mena de deixalles, variades a més no poder: des de trossos de joguines, passant per relíquies inútils i inservibles tipus sistema inalàmbric per veure pel·lícules del PC a la tele i, sobretot, un munt de roba que n'hi m'he posat en cinc anys, ni em tornaré a posar mai més. I no tan sols perquè les modes hagin canviat. Que també. Sinó perquè m'he eixamplat considerablement, fins al punt que això ja no ho arregla ni una dieta.

Ara penso: i si no haguéssim decidit canviar de pis? Tots aquests metres cúbics de residus passats haurien continuat amagats a tots els racons de la casa, a l'espera d'una operació neteja que hauria tardat a arribar. Com pot ser que acumulem tantes coses, la majoria inútils? Està bé, el fet de tenir criatures, ajuda. No recordo exactament quantes caixes vam omplir en l'última mudança fa cinc anys, quan només existia el Gran i la Mitjana feia tombarelles a la meva panxa, però segur que la xifra s'ha multiplicat exponencialment. Si no m'equivoco, només de joguines me n'han sortit cinc. Després de regalar totes les de menors de divuit mesos a la veïna del primer.

De tota manera, els deures els tenia fets. Aquests últims mesos he aconseguit regalar deu bossotes de roba de nena a uns coneguts. M'he tret de sobre tot el parament de bebè i he reclassificat i etiquetat la roba que els tres reis de la casa portaran les properes temporades. No em puc ni imaginar què seria de mi en aquests moments si fins i tot això ho hagués deixat per a més endavant. Seria a punt de ser considerada una messy més, i viuria envoltada de trastos vells i objectes d'utilitat dubtosa. En moments així t'adones que la frontera entre l'ordre i el caos és més prima del que sembla. Jo no sóc de les que treuen la pols cada dia, no. És la fusta wengé dels mobles del menjador l'encarregada de recordar-me que ja toca, quan l'avisa la laca negra del piano. Però sí que intento llençar el que no serveix i no acumular brossa innecessària. Pel que es veu, sense gaire èxit.

Quina joguina més xula!

El que sí que hauríem de fer a can maredetrès aprofitant la neteja és modernitzar-nos una mica. Aquí encara escoltem cedés, i la minicadena, regal dels avisdecinc quan vaig acabar la carrera, és gairebé una peça de museu. El Gran, la Mitjana i ara també el Petit es dediquen a obrir i tancar la casetera, i ja els he hagut d'explicar que abans la música s'escoltava així. No tenim iPad ni iPhone, ni tan sols mp3. Al wifi hi hem arribat per necessitat. I la Nespresso la tenim per tradició familiar, gràcies a la pionera de la meva tia i padrina, que ens hi va introduir quan la majoria de la gent prenia Nescafé. Potser un cop instal·lats trobarem el moment de dotar el pis nou de noves tecnologies. D'entrada, però, ens conformarem que funcionin el telèfon i internet. I és que no ho tinc gaire clar.