Tancat per "vacances"

Demà, a aquesta hora, no hauré banyat el Petit. Tampoc no hauré preparat el sopar de tots tres. Ni tan sols hauré fet inhalar el nas de mocs mirant dibuixos, acompanyat fidelment dels seus dos germans, que no deixen passar cap oportunitat d'asseure's davant del televisor. A més, no hauré preparat el biberó, ni hauré llegit cap conte de bona nit. Tampoc no hauré hagut d'alçar la veu quinze vegades per insistir que vagin a rentar-se les dents i fer l'últim pipí. I tampoc no els hauré fet cap petó de bona nit, amb tots els rituals que això comporta. No.

Demà, a aquesta hora, quan tots tres dormin, seré a tres hores en tren d'aquí, en un altre país, a punt de començar una petita gran aventura. Hauré agafat la maleta amb roba per a tretze dies i hauré arribat a l'apartament que m'acollirà durant la meva estada. En una nova ciutat, amb el seu riu, la seva gent i un dialecte incomprensible. Una ciutat on l'alemany que he après em temo que de poc em servirà. Perquè per tothom és sabut que els suïssos no és que parlin amb un mitjó a la boca, no, sinó que se n'empassen tres parells.

Qualsevol mare que no s'ocupi al 200% del seu fill
pot ser titllada de Rabenmutter - de mala mare, vaja

Aquests dies seran una oportunitat per submergir-me de ple en la feina, sense haver de pensar (més del compte) en tot l'utillatge i la quadramenta d'horaris als quals estic acostumada. Perquè de tot això se n'encarregarà el paredetrès. Molt valent, ell. Amb l'ajuda de tota la xarxa de mans amigues que he anat teixint durant setmanes. Tot està previst. Tot, menys els imprevistos, perquè precisament fan de mal preveure.

Però aquests dies seran també difícils, perquè d'un dia per l'altre deixaré d'haver-me d'ocupar de què mengen, quina roba porten, a quina hora s'han d'anar a buscar i quines activitats tenen previstes. Per bé que el paredetrès ni comença de zero ni trobarà la casa buida. Al contrari, hi ha llet del Petit per parar un tren sense frens. He acumulat bolquers, tovalloletes i xumets que abastarien una llar d'infants sencera durant un mes. El congelador vessa d'entrepans que el Gran s'emportarà per esmorzar a l'escola. Mitja ciutat està avisada de la meva curta absència i s'ha declarat disposada a donar un cop de mà en cas de necessitat. I el Gran i la Mitjana estan assimilant que durant dotze nits ho hauran de demanar, consultar i preguntar tot al seu pare.

Seguint els passos de l'aviadecinc, que en temps immemorials ja feia estades de quinze dies a Basilea, penso tornar carregada de xocolatines. D'aquelles amb fotografies de les atraccions turístiques, els prats verds i les muntanyes nevades. I, si la feina ho permet, espero poder-me prendre el cafè amb llet del matí sense cap nen a la falda, descobrir l'encant de la ciutat sense empènyer un cotxet i tenir converses de persona adulta. Si és que encara me'n recordo.

Per tot això, i el que hi pugui haver de més, ja em perdonareu si no piulo gaire. O gens.