Kindergarten (III)

El Kindergarten de la Mitjana i el Petit és de luxe. Sí, sí, no exagero. Per motius que no vénen al cas, l'atenció que hi reben les criatures és excepcional. Opino jo, humilment. Ja he dit en altres ocasions que a mi els alemanys m'han ben convençut, amb el seu concepte didàctic per a l'etapa infantil. I és que encara que sembli que hi imperi el caos, tot està pensat, reflexionat, debatut i consensuat. Tot. Per això cada vegada que rebo un email amb l'ordre del dia de les reunions entre els representants dels pares i mares i la direcció del centre, al·lucino. Mandarines i tot el que us pugueu imaginar. Perquè no puc arribar a entendre que alguns pares i mares esperin dels educadors el que ells posaria la mà al foc que no fan a casa. M'explicaré.

 

Un pare o mare del grup del Petit ha manifestat la seva preocupació per si les criatures petites, que no saben parlar i per tant no poden expressar les seves necessitats, desitjos i malestars, prenen prou aigua al llarg del dia. Per assegurar-ne el consum adequat, proposa el següent (cito textualment): "Hem pensat que es podria introduir una presa planificada d'aigua en la rutina diària de la llar d'infants; és recomanable beure aigua regularment i no només quan un té set. A més, a les criatures els motiva més fer les coses en grup. Tots traurien profit de "l'hora de l'aigua" (els mestres donarien aigua/infusions als nens cada hora en punt)."

 

Jo, senyors, vaig caure de cul. Estic temptada d'indagar qui ha estat l'espavilat que ha tingut una idea tan brillant, més que res per esmunyir-me a casa seva i comprovar si cada vegada que el rellotge toca les hores surt algú amb una safata i tants gots d'aigua com criatures hi ha a la casa. Francament, no em sembla seriós. Prou feina tenen uns a ocupar-se dels nostres fills i els altres a treballar i ocupar-se de la casa com per haver d'invertir el temps a parlar d'aquestes minúcies. Perquè d'acord que hi ha coses millorables, al Kindergarten i a tot arreu, però no cal arribar a aquest extrem.

 

Puc arribar a entendre que algú es queixi perquè el seu fill o filla juga al pati sense jersei ni bufanda quan fa un fred que pela. Que a alguns se'ls posin els pèls de punta quan pregunten si els nens abans d'anar a l'escola aprendran ja l'abecedari. O fins i tot que a d'altres els resulti difícil d'entendre que els nens mengin amb els dits i això gairebé generi aplaudiments. Benvinguts a Alemanya. Ara, que algú intenti imposar conductes que tenen més d'exèrcit que de centre educatiu, a mi no m'entra ni amb calçador.

 

De tota manera, he de reconèixer que se'm va escapar el riure per sota el nas quan vaig llegir un altre dels punts de l'ordre del dia. Algú demanava humilment que s'ensenyés com a mínim els nens a agafar bé el llapis. I és que el Gran és a punt d'acabar primer i encara l'agafa que fa esgarrifar. És clar que jo també faig el mateix.