 |
| natació sincronitzada... ...amb la resta d'activitats |
Fa només una setmana, set dies, alçava el puny enlaire en senyal de victòria: acabava d'aconseguir una fita històrica, que el Gran i la Mitjana tinguessin classe d'instrument no només el mateix dia i al mateix lloc, sinó també a la mateixa hora. Un fet dies enrere inimaginable, per la poca disponibilitat horària d'uns (nosaltres) i altres (unes mestres amb poques hores lectives a la Musikschule). Amb la concentració musical dels divendres acabava d'aconseguir la quadratura del cercle. Fins i tot ens quedava lliure del tot una tarda. Que no és poc.
Evidentment, els trencaclosques de les estraescolars, a més de derivar en tensions, nervis i hores perdudes en embussos, fins i tot en una ciutat com aquesta, poden caure com un castell de cartes en qualsevol moment. Ja ho advertia en aquest post de fa un any: apuntar la canalla a les activitats pot ser perjudicial per a la salut. Concretament, la de sa mare.
Ara, una setmana després, tot és cap per avall i perillen les classes de natació. Hores després de pagar nou (nou!!) mesos de piscina a preu d'or, per aconseguir una rebaixa, apareixia un nou compromís les tardes dels dimarts que feia impossible assistir-hi. Però no només això, sinó que ara que el Gran finalment juga a futbol en un Verein (amb els corresponents partits els dissabtes), els falla l'entrenador i amenacen de canviar un dels dies d'entrenament i posar-lo divendres, a l'hora de la música. Per damunt del meu cadàver.
Us semblaran problemes molt banals. Ho sé. Però a mi em treuen el son. Tan ben embastat que ho tenia, tot entre les 4 i les 6.30 de la tarda. Massa ben lligat, era evident, i ara em trobo en un impàs, amb el responsable de la piscina preguntant-me: "però quin dia podeu?", i jo contestant: "divendres a les 3". Ni deu minuts abans, ni deu minuts després. Ha dit que em tornaria a trucar, i encara l'espero. El trencaclosques, ara, és cosa seva. D'ell depèn que el Gran i la Mitjana puguin reaprendre els peus de braça, que tan malament els havien ensenyat fins ara.
El paredetrès insisteix que necessitem ajuda. Algú que porti els nens a les activitats alguna tarda. Però a mi el que em sembla és que el que necessitem és una setmana de deu dies. Laborables.
Una de les meves feines aquest curs es de monitora de menjador.
ResponEliminaAra, al menys a Barcelona, s'ha posat de moda fer extraescolars a l'hora de dinar.
Vaja, que els nens baixen al menjador a les 12:45 (a la magnifica teoria, que a la practica és a les 12:55 i sota amenaça), els monitors els hi fotem el menjar coll avall amb un embut, i ràpid i corrents se'n van a les 13:30 a classe d'escacs, a les classes del "British", a cant coral o a "ment creativa en coreà" (juro per sobre del meu sou, que aquesta ultima existeix), fins a les 3 menys 5 que tornen a pujar a l'aula per les classes de la tarda.
Que per els pares serà molt maco això d'acumular-ho tot a l'horari escolar, però l'estrès que porten a sobre els pobres nens es pitjor que el d'un autònom sense mòbil.
Ni les armes de destrucció massiva, ni una pandèmia... Realment crec que les extraescolars seran les causants de la pròxima guerra mundial.
El que faltava!!! Extraescolars al migdia! Aquí, impensable, més que res perquè no hi ha "migdia", jeje. On anirem a parar?
EliminaNooooooo Eulàlia!!! Amb una setmana de deu dies encara tindríem més problemes, i buscaríem més actiivitats en l'agenda, ja prou atapaida dels nostres petits!!!
ResponEliminaI jo em pregunto, no creieu que fan masses coses avui en dia?
Paqui
Paqui, sí, segurament fan massa coses... l'únic de bo que tenim aquí és que acaben l'escola molt més d'hora, com a molt tard a les 3.10, o sigui que tenen temps de fer alguna cosa...
ResponEliminaEstoy con tu marido. Una persona que os eche una manita con alguna de las extraescolares. Costará algún dinero, pero iréis más tranquilos. Ánimo, no tengas problema por recurrir a alguien.
ResponEliminaSaludos
Seguramente tenéis razón... y ya lo hemos hecho otros años, pero me cuesta aceptar la necesidad.
Elimina