Lost... and found?

Lost fins que no es demostri el contrari

Al pobre Gran el tinc crucificat. Ho reconec. No el deixo ni respirar. Cada dia l'abordo amb la mateixa pregunta: què has perdut avui? I ell, gairebé sempre, abaixa el cap. No em sap dir el què, però segur que alguna cosa s'ha deixat. A l'escola o a l'autobús. I aleshores li tiro la cavalleria per sobre, i ell diu que l'endemà ho buscarà. I ho fa, per sobre, amb ulls d'aquells que no miren, per complir amb el tràmit.

Fins ara, creia que el despiste era una qualitat exclusiva del Gran i un parell d'escollits més. Si més no, la resta de pares no poden presumir d'una llista tan llarga d'objectes perduts com la nostra. El triangle de les Bermudes que plana damunt del cap del Gran, però, sembla que ha anat ampliant els costats i la hipotenusa, fins a situar-se damunt l'escola i els seus inquilins com si fos un núvol amenaçador. I així, l'altre dia la direcció es va veure obligada a organitzar una jornada de portes obertes per recuperar objectes perduts. Amb horaris d'examen i recollida estrictes, no fos cas que un cop més els pares campéssim al nostre aire per les instal·lacions educatives dels nostres fills.

Tots vam rebre un amable missatge on se'ns convidava a anar a l'escola i remenar entre les muntanyes de roba, carmanyoles, accessoris i material escolar que havien recollit durant la primera meitat de curs. Bona ocasió per recuperar algun dels jerseis, gorros i guants del Gran, vaig pensar. I, bossa en mà, m'hi vaig encaminar sense tenir-les totes, però amb l'esperança de poder tatxar de la llista alguna de les pertinences enyorades. L'entrada de primària s'havia convertit en un improvisat magatzem de texans, sabates, sabatilles, roba interior, gorros, guants, bufandes, samarretes, jerseis, jaquetes, ulleres (!), carmanyoles, termos, llibres, estoigs i xandalls. De totes les mides i colors. Algú els havia col·locat semiordenadament damunt de bancs i taules, però clarament se n'havia cansat a mig fer, perquè més de la meitat de les coses s'apinyaven resignades en macrobosses d'escombraries.

Ui, aquí no hi trobaràs res, vaig dir-me, però vaig posar en marxa l'ull clínic i de seguida vaig fer tres troballes: dos gorros i uns pantalons curts d'esport. Com a mínim al Gran no perd coses necessàries, perquè ja em direu com es poden extraviar uns calçotets o unes calcetes. En fi.

Found! - troballa minsa

Poca estona després, en recollir el Gran, veig que se m'acosta tot cofoi i em diu: saps què mama? He anat al Lost & Found i he trobat un jersei! Oi que ho he fet bé?

I jo vaig pensar que sí, que ell potser només havia trobat una cosa i jo en canvi tres, però que vista la quantitat de metres cúbics d'oblits que s'acumulaven en aquell vestíbul, estava convençuda que la resta d'objectes del Gran era allà. Perduda i no trobada per sempre.

Tot el que no es va reclamar, que m'atreviria a dir que va ser més del 70%, es va donar a beneficiència. Intentant recordar si a la meva escola hi passava algun fenomen semblant, he arribat a la conclusió que de coses en perdíem tots, però que no em consta que fos de manera tan flagrant com avui dia. Perquè en aquell vestíbul hi havia milers d'euros. Perduts. Oblidats. I llençats.