De vacances

Les tres fieres i la seva maredetrès estan de vacances. No ens imagineu prenent el sol a Canàries (tot i que veient la primera nevada de l'any ens hauria anat la mar de bé), ni donant menjar a les cabres en una casa rural de la Selva Negra, ni fent fotos al Mickey en un parc temàtic. Ni tan sols ens hem quedat a casa. Com no podia ser d'altra manera, aquestes vacances hem tornat a Casa. Com sempre, vaja. Perquè a can maredetrès les vacances gairebé sempre ens porten al mateix lloc. Igual que sempre acabem demanant pizza de pernil o gelat de xocolata (i mango).

Afortunadament, al Gran i la Mitjana els agrada anar amb avió, i encara no s'han adonat que la seva maredetrès és una figaflor i s'espanta per qualsevol turbulència. I si deixem de banda que les revistes queden arrugades i/o mutilades, el terra ple d'engrunes i la paciència dels ocupants de la fila del davant frega el límit (que difícil és tenir els peus quiets!), es porten força bé. És clar que també anem carregats de berenars, aigües, colors, quaderns d'activitats i mèmoris. Un casalet a la motxilla, vaja. Aquesta vegada, però, ens hem llançat al més pur estil Felix Baumgartner, hem pagat 25 eurus més i ens hem endut el Petit. Podríem dir que hem afegit al viatge un plus de perillositat. Perquè, a més, el paredetrès s'ha quedat a casa. Perquè algú ha de treballar.

Miraculosament, no hi ha hagut ferits. Només petites destrosses materials i un conat de vomitona, una visita urgent al lavabo amb el Petit deixat en mans de l'hostesso i una tancada d'ulls post-aterratge força inoportuna. Un balanç prou positiu. Si a més, en comptes d'amanida de cogombre, ens haguessin donat entrepans de fuet, el viatge hauria estat rodó. Però això ja és demanar massa.