Kindergarten (1)

Els anys de Kindergarten no estan pensats per preparar els nens per a l'escola. No. Els anys de Kindergarten estan pensats per preparar-los per a la vida. Ah, carai!, direu. I això com es fa? Doncs molt senzill: deixant que els nens siguin nens. Sense entrar en conceptes pedagògics, això vol dir que es potencien aspectes com la llibertat, la personalitat i, sobretot, el coneixement del medi. El que d'entrada posa els pèls de punta a qualsevol nouvingut (perquè, no ens enganyem, a tots ens fa gràcia quan comencen a escriure, comptar i enganxar gomets), acaba tenint sentit. Si més no, a mi m'han convençut.

El Petit fa un mes que va al Kindergarten de la Mitjana. Vam superar l'etapa d'adaptació (que mereix un post a part) sense problemes i ara s'hi queda més feliç que un gínjol. Amb els seus gairebé 10 mesos és el segon més petit, però acostumat com està a haver de lidiar amb nens més grans, no s'atabala gaire. Com és natural, també surt al pati, tapat fins a les celles i, com no, amb la seva Matschhose, uns pantalons de peto impermeables sense els quals crec que no te'l deixen ni matricular. El pati no és gaire gran, però hi tenen un sorral, un tobogan i un gronxador, i una pila de bicicletes amb i ambsense pedals, patinets i bobby cars.

Això us ho explico perquè l'altre dia, quan el vaig anar a buscar, una mica més i m'agafa un cobriment. Després de preguntar on era, perquè no el veia, em diuen les educadores somrients: "és aquell que ve per allà". I aleshores vaig tenir el flashback: aquella puça que s'acostava gatejant i rient (amb mocs fins a la barbeta, això sí), no era el Petit, sinó el nen d'El peque se va de marcha. A banda i banda, a menys d'un pam de les seves manetes, corrien nens amb bicicletes i patinets, i un parell més jugaven a futbol. Com si fos la cosa més normal del món. Perquè, aquí, ho és.

Fa quatre anys, hauria caigut a terra ben morta. És clar que llavors també em semblava estrany que els nens portessin bolquer fins als tres anys (il·lusa de mi). Ara, però, l'únic que demano és no tornar-ho a veure. Sisplau. Perquè si no l'hauré de vestir de jugador de futbol americà. Fins que camini, que esperem que sigui aviat. Pel seu bé.