Acabar de moblar el pis nou comença a convertir-se en un viacrucis. Ara que el nombre de caixes per buidar no supera els dits d'una mà, que per fi els circuits elèctrics semblen acceptar la seva configuració actual i no fan saltar els ploms tres vegades al dia i que la preparació de l'esmorzar ja ha tornat a ser rutinària, perquè no em passo segons crucials pensant on coi vaig guardar els cereals, les taronges o els biberons, precisament ara va i se'm declaren en vaga els que m'han de portar els escriptoris del Gran i la Mitjana. Una vaga encoberta, tot sigui dit, perquè de portes enfora tot va com una seda.
Però servidora ja ha explotat. Amb errors gramaticals i més d'una incongruència lingüística, això segur. Però els he cantat les quaranta i estic a punt d'anul·lar la comanda i denunciar-los a l'oficina d'atenció al consumidor. Si em tornen a fallar un cop més. I és que després de la conversa telefònica d'ahir, començo a pensar que hauríem estat millor amb els nens fent els deures al menjador fins a l'Abitur o més enllà.
- Bon dia, li truquem de XXX per concertar una cita per al lliurament de la seva comanda. Com li aniria el 27 de setembre?
- Bon dia, perdoni però crec que hi ha un error. Vaig parlar amb el muntador dissabte i vam quedar per aquest dimecres, 17 de setembre, a les nou del matí.
- Doncs jo no en tinc constància. Li va bé el dia 27?
- Miri, el muntador havia de venir divendres, el vaig esperar tres hores i quan va trucar per dir-me que venia, jo havia de sortir un moment. Com que em va dir que no es podia esperar, vam quedar per dissabte. I dissabte no es va presentar, però a última hora va trucar per disculpar-se i vam quedar entesos per dimecres. Va dir que ell ja s'ocuparia de comunicar-ho a la central. O sigui que espero que vingui aquest dimecres.
- Un moment sisplau, intentaré parlar amb ell (...). Escolti? El muntador diu que vostè no era a casa divendres i que no havien parlat ni de dissabte ni de dimecres.
- Com diu? Però si m'ho va prometre! Això que li ha explicat és mentida.
- Jo no sé qui diu la veritat. Hauria de contrastar les dues versions.
- Ja l'hi dic jo, la veritat. O és que a casa seva el client no té raó?
- Li va bé el dia 27?
- No, no em va bé. I si em tracten d'aquesta manera anul·lo la comanda i ja està.
- Li aniria bé el dia 20?
- M'aniria bé el dia 17, però si vénen el 20 al matí, m'hi conformo.
- Només podem venir a la tarda. Entre la 1 i les 6.
- Ho sento, jo a les tres he de marxar.
- És que el camió surt de Mannheim.
- A mi m'és igual d'on surt el camió, jo vaig comprar els mobles a Frankfurt i se'm va assegurar que podien venir al matí.
- Un moment sisplau (...). L'he posat la primera de la llista, vindran directament a casa seva a la 1.
- Això espero. Moltes gràcies.
- Passi-ho bé.
Jo no sóc de les que se sulfuren fàcilment, però si tenim en compte que aquests mateixos XXX ja ens van fer perdre la paciència dijous passat, és de lògica acabar amb els pèls de punta. Tenim un armari nou esquerdat que ens volien fer pagar íntegrament abans de canviar-nos-el. I si no hagués estat perquè el paredetrès, fet una fúria, va amenaçar amb no pagar res i contractar un advocat, no els hauríem fet baixar del burro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada