dimecres, 25 de febrer del 2015

Infortunis

la culpa la té el despertador
Amb motiu de la diada de santa Eulàlia, una amiga em va comentar que havia explicat la llegenda de la santa als seus fills mentre esmorzaven, abans d'anar a l'escola. Vaig intentar imaginar-me a mi mateixa contant pausadament al Gran, la Mitjana i el Petit com la petita Eulàlia havia convertit sense adonar-se'n pomes en flors, i com els romans l'havien empès carrer avall dins un bidó ple de punxes, martiritzant-la, però no ho vaig aconseguir. Els matins a can maredetrès no són propicis per a explicacions llargues, pseudohistòriques o literàries. Els minuts estan comptats, des que a les 6.40 sona el despertador i servidora es lleva, fins que la porta de l'ascensor es tanca, entre les 7.30 (si tot va bé) i les 7.35 (si no ha anat tan bé).

Quan aquest matí he obert l'ull i he vist que eren les 7.33, he pres consciència que el matí d'avui no seria normal. Que el Gran i la Mitjana perdrien l'autobús. Que no hi hauria temps de buscar guants, bufandes i jerseis perduts. I que hauríem de córrer. Però ens esperaven unes quantes sorpreses més.

La primera, previsible. El Petit havia tornat a mullar els llençols. "Res que no s'arregli amb l'enèsima rentadora i una dutxa ràpida". L'he agafat, a una distància prudencial del meu tors, i mentre el portava al lavabo s'ha sentit un "xof". Era la tifa que portava enganxada i que ha caigut amb estrèpit pel camal del pantaló, amb tan mala sort que acte seguit l'he trepitjat a fons. "D'això se'n diu començar el dia amb mal peu", he pensat. He dipositat el Petit a la banyera i li he dit amb to seriós que no es mogués.
No eren ni les 7.40, el terra semblava un femer i les sabatilles d'Ikea havien passat a millor vida. Aleshores, han picat a l'intèrfon.

Era l'electricista. L'esperàvem a les 7.30, però afortunadament s'havia endarrerit deu minuts. Prudencials per poder adecentar una mica l'espai on, precisament, havia de treballar. El Petit continuava dret a la banyera, el paredetrès s'havia dutxat a la velocitat de la llum i tancava la porta de la vergonya per poder-lo rentar, finalment. L'operari ja podia arreglar l'estropell del dia anterior: quan el cable de l'aspiradora es va incendiar i va fondre dos endolls. Afortunadament, sense més víctimes que la mai gaire eficient aspiradora, els dos endolls i un ensurt de mil dimonis.

Mentre l'home hi treballava, han passat pel seu davant un nen embolicat amb una tovallola i dos amb pijama, esverats, que no sabien ni on tenien la roba ni què havien de fer primer. Sense cap mena de dubte, deu haver pensat que en aquesta casa érem molt desorganitzats i que, a més, hi feia pudor.

Miraculosament, a les vuit els endolls estaven arreglats, els nens, vestits i les carmanyoles de l'esmorzar, plenes. Hem marxat sense cordar sabates, però hem aconseguit arribar a l'escola un minut abans de l'hora de començar. Que no està gens malament, vistes les perspectives amb les quals ens hem llevat.

Ara regna la calma. La rentadora gira. I amb unes hores de retard, em poso a treballar.




11 comentaris:

  1. a totes les famílies, algún dia el despertador ens fa l'orni, i quan et lleves, és pot dir que ja has fet salat.
    entre els meus records de fa molts anys, batallant amb els tres meus i son pare, en tinc de molt semblants.
    ànims noia
    petons a repartir entre tots !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que ahir se'ns escapava el riure per sota el nas! Petons de tornada!!

      Elimina
  2. Només hi ha un despertador en tota la casa? Per tothom? Jo que visc sol i en poso sempre dos (un electric i l'altre a piles), i això que mai m'ha fallat el primer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot depèn de la melodia que vulguis escoltar quan et lleves...

      Elimina
  3. Sento molta empatia en el teu escrit!!!
    Quan arribo a la feina es pot dir que ja he fet una jornada laboral a casa!!!
    Ànims de part d'una altra "maredetres"!!!
    Petons a tots
    Paqui

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els matins són difícils, però de tant en tant tots en tenim un d'aquests!! Petons a tots!

      Elimina
  4. El Frank de Hi ha qui neixen estrellats, al teu costat era l'organització presonificada! Avui millor????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui sense incidents i tots fora de casa a les 7.29. A veure demà, que el paredetrès és de viatge...

      Elimina
    2. Per cert, avui sí que has pogut publicar comentari!! Enhorabona :-)

      Elimina
  5. Bon dia Eulàlia! m'he fet un tip de riure llegint aquesta entrada. Nosaltres també deu n'hi do quins matins passem... avui li hem hagut de posar la roba a sobre el pijama per tal de poder acabar a l'hora... una abraçada ben forta des de BCN i felicitats endarrerides per Sta. Eulàlia!!! Us anyoro!!! Natàlia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres també us trobem a faltar!!!! Tornareu mai? ;-)
      Petons per a tots 4!

      Elimina