dissabte, 26 de gener de 2013

Temps moderns

L'emigració del segle XXI no té res a veure amb la de temps passats. Afortunadament. Si abans la gent marxava per no tornar, i calia esperar setmanes o mesos per rebre una carta, ara les distàncies s'han fet més curtes, pràcticament tot el món està connectat a la xarxa i les noves tecnologies ens ajuden a mantenir el contacte. Segons com es miri, potser massa i tot. Skype, whatsapp, facebook, twitter... i encara el telèfon normal i el correu electrònic són el pa de cada dia. La comunicació de la família maredetrès amb els qui es van quedar a Casa s'ha basat durant anys en aquests dos mètodes més rudimentaris, malgrat una tímida incursió en el món d'Skype, sense continuïtat per causes desconegudes. Probablement, per mandra. Però el món sencer ja es pot anar calçant, perquè després d'any i mig d'entrebancs, excuses ben (i mal) trobades i impediments de tota mena, l'aviadecinc no només té l'ansiat iPhone5, sinó que ha aconseguit que sigui operatiu. Un fet al qual no hauríem de restar mèrit, vist que el flamant aparell ha viscut uns quants mesos tancat a la capsa. Per molt que costi de creure. Esperant una nanoSIM que no acabava d'arribar. I és que a can aviadecinc s'hi acumula la feina, últimament, això és veritat. Però si el sr. Jobs fos viu, s'estiraria els cabells. Bé, els pocs que tenia.

La tecnologia en mans d'una jubilada inexperta és potencialment perillosa. Tant per als qui l'envolten com per als seus contactesI si no, que l'hi preguntin a l'avidecinc. Perquè ell ha estat la primera víctima. Aprofitant una caiguda sense conseqüències, l'aviadecinc va arrambar el seu iPhone, va fer-li una fotografia, cames enlaire entre dues butaques bolcades, i va enviar-me-la en qüestió de segons. Senyal que és espavilada i de seguida entén el funcionament de les noves tecnologies. Però senyal també que alguna cosa està canviant. Les portes de l'app world s'han obert de bat a bat, i l'aviadecinc és a punt de llançar-se al buit. Instagram, tremola. Prenguem, doncs, precaucions. 

Per evitar mals majors (com ara subscripcions no desitjades a llocs de pagament), i per començar a treure profit de la inversió, l'altre dia vam configurar remotament (és a dir, per telèfon) el whatsapp.
(ad5) Ja me l'ha baixat el teu cosí, però no funciona.
(md3) Com que no funciona? Has provat d'enviar un missatge?
(ad5) No, és que no sé com va.
(md3) Espera't, a veure si em surts a la llista de contactes. (...) No.
(ad5) I què he de fer?
(md3) L'has instal·lat?
(ad5) No.
(md3) Aleshores és normal que no funcioni. Fes clic a instal·lar.
(ad5) Com?
(...)

Contra tot pronòstic, el vam acabar instal·lant correctament, vam enviar missatges de prova, amb fotos, emoticones i tota la pesca. I li vaig demanar que practiqués, que segur que li sortia gent coneguda a la llista. Efectivament. Tant va practicar, que l'endemà ja havia demanat hora a la perruqueria per whatsapp. Impressionant. L'aviadecinc és a punt de passar-me al davant. Com aquell qui no vol la cosa. D'aquí a un parell de setmanes, haurà mutat a aviablocaire i ja només parlarem a través de les xarxes socials. I m'hauré de fer seguidora seva.





6 comentaris:

  1. jejejejejejeje... !!!!!

    ha costat, peró JA EL TENIM AQUÍ !!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. La meva avia va descobrir fa poc l'apalabrados. No crec que calgui afegir res més.
    Molta sort pel que t'espera.

    ResponElimina
  3. Com he rigut!! Ahir l'àvia de 2, em va enviar una invitació per xatejar pel Gmail (!). Quan li vaig preguntar, em va dir que, EVIDENTMENT, es tractava d'un error :-)

    ResponElimina
  4. Jjajajajajajajajaja!!! He rebentat de riure Eulàlia!! Boníssim!

    ResponElimina
  5. He rigut molt. Veig que l'aviadecinc s'espavila més que ma mare. Jo recordo molts diàlegs exasperants per instal·lar el messenger o l'skype. Em pensava que seria així eternament, però és d'aquelles coses que se superen sense adonar-te'n i un dia mires enrere i et sorprèn. Com ara m'ha passat a mi.

    Nosaltres fem skype diàriament. Tenim tots els avis posats a casa a l'hora de sopar. A les set uns i a les vuit uns altres. Hi ha dies que coincideixen en l'hora i hem d'acabar uns al menjador i l'altra al despatx. Però que consti que és culpa nostra! Jo, com a mínim, no me'n sé estar, de parlar cada dia amb ma mare.

    ResponElimina