Hipp, Hipp, hurra!

És imperdonable que hagin passat tres mesos des que vaig obrir la paradeta i encara no hagi fet esment a la febre ecològica que fa dècades que regna en aquest país. Em faig creus que no hagi comentat encara que són molts els qui viuen de forma realment sostenible, els qui es bioalimenten, biovesteixen i bionetegen. I, sobretot, els qui es biomouen amunt i avall. En bicicleta, s'entén. I a peu. He de reconèixer, però, que tot i que la família maredetrès ha millorat la seva conducta mediambiental, encara ens queda molt camí per recórrer. Nosaltres som consumidors biològics mainstream. D'esforç zero, vaja.

Una cosa, però, sí que la fem bé. O si més no, això ens sembla: el reciclatge. Lluny de la polèmica de l'envàs on vas, aquí separem la brossa com cal, des del primer dia, gairebé. Rebuig, envasos/plàstics, orgànic i paper, tot va als contenidors corresponents que tenim a peu de carrer. El vidre el podem llençar als contenidors de la cantonada, això sí, respectant la tria de colors i els horaris. Perquè una mica punyeteros sí que són. A banda d'agrupar els vidres en transparents, blancs i marrons, només els podem llençar entre setmana i de 10 del matí a 7 de la tarda. Per respectar el descans dels veïns. I coneixent-los, jo no gosaria infringir les lleis, perquè sempre hi ha algú pentinant el gat vora la finestra, disposat a fer un truc a la policia. Els nostres veïns, molt amablement, van penjar fa temps uns cartells explicatius en alemany, castellà i anglès damunt dels contenidors, no fos cas que ens equivoquéssim. Ho devien fer amb bona intenció, no ho dubto. Però jo cada vegada que veig els cartells em vénen ganes de llençar els bolquers del Petit al contenidor orgànic.

A banda de les bioparadetes dels mercats setmanals, on et pots deixar fàcilment un bitllet de cinquanta i sortir només amb dos trossos de formatge i un parell de bistecs, hi ha un parell de cadenes de supermercats biològics amb botigues escampades estratègicament per tota la ciutat. Allà hi trobes de tot: a banda dels clàssics com la fruita i la verdura, tenen roba de criatures, productes de neteja i higiene personal, carn i tota mena de llaminadures. Els preus també són força sucosos, però tenen una clientela fidel. Gent que hi fa tota la compra. Encara que això li suposi passar pel caixer cada dos dies. I també clientela esporàdica, com nosaltres, que hi anem a comprar alguna cosa especial. De tant en tant.

Jo, des de fa temps, intento comprar productes de proximitat, a més de biològics. Perquè, de què em serveix comprar mongeta tendra del Marroc i taronges de Sudàfrica, per molt bio que siguin, si han llançat tones de CO2 a l'espai per poder-les transportar fins aquí? Però combinar l'ecologia amb el cultiu de proximitat no és fàcil. Si més no, comporta llegir moltes etiquetes. I quan una va amb dues criatures penjades d'un cotxet, no sempre hi ha temps. I si cal triar, guanya el bio, que per alguna cosa inverteix més en màrqueting.

Encara que em costi, també he de reconèixer que em deixo entabanar fàcilment, sobretot quan es tracta de l'alimentació del més petit de la família. És a dir, sempre que he tingut un menor de dos anys al meu càrrec. Perquè aleshores el ventall de possibilitats es multiplica per vint. Com a mínim. I si no, que l'hi diguin al senyor Claus Hipp, que a poc a poc s'ha anat construint un imperi, a base de potitos ecològics. Però no només això. Ara el sr. Hipp ven cremes, tovalloletes, llet, galetes, barretes de fruita i cereals... I vagis a casa de qui vagis, quan s'obren els armaris de la cuina, apareixen els hipp hipp hipp fent saltirons, gairebé.

Ahir vaig prendre consciència que potser n'estàvem fent un gra massa. Mentre el Petit es cruspia els ganxitos ecològics sense sal, sense sucre i sense res, alles bio, se'm va aparèixer la imatge del sr. Hipp, estirat en una tumbona en alguna platja propera a l'equador, mirant a l'iPad la facturació del mes de desembre i pensant, que ben enredats que els tinc. Perquè vendre una bossa de 30 grams a 0,85 € hauria de ser considerat un delicte.